Continuar una cadena de compromís cívic

Quan el passat dijous, una àvia de 83 anys, Catalina Lladó,  va rebre el premi Bartomeu Picornell a la qualitat educativa del Diari Ara, junta amb Jordi Lluch Conti, de 10 anys, simbolitzaven la continuació d´una llarga cadena de persones compromeses amb l’educació. Catalina Lladó va representar als nostres avis i àvies que no van poder estudiar. Com tants altres casos, ella, després de quedar-se sense casa perquè son pare va ser arrestat, va haver de deixar l’escola per fer de cuidadora de la seva germana petita perquè sa mare pogués fer feina. Ella era molt espabil·lada i intel·ligent. Una de les monges li duia llibres a ca seva perquè aprengués a llegir. Les seves ganes d’aprendre ho feren possible, però no va poder estudiar. Es va casar i va tenir tres filles. Una de les seves il·lusions era que poguessin estudiar. Una d´elles ha estat i és una gran mestra. Quan ja ha tingut els fills grans ha pogut estudiar a l´Escola d´Adults i complir el seu somni. Igual que na Catalina Lladó, els pares i mares de la major part dels voluntaris i voluntàries de MenorcaEdu21 i d’Illes per Un Pacte, provenen de famílies senzilles, majoritàriament del camp. Alguns d´ells durant el franquisme i els primers anys de la democràcia van  ser  activistes socials, culturals, sindicals i polítics i van patir persecucions. Per exemple, Miquel Alzina Timoner va estar tancat dos anys i mig al camp de concentració de Formentera. Va morir el 1983 essent tinent de batle d´educació. Junt amb altres va aconseguir tirar en davant la construcció d´una escola pública de 16 unitats els anys 70. En Francesc Gomila Lluch va defensar els drets dels obrers com a activista sindical i polític. Va tenir 5 fills i tots van poder tenir estudis superiors i un futur que a ell li va ser robat.

Durant la dictadura franquista, allà pels anys 50, un dels nostres pares, Benjamí Sintes, fill de família republicana i protestant, no va poder estudiar batxillerat per la seva condició. Li van dir que només ho podria fer si renunciava a la seva fe i es batejava per l’església catòlica. Son pare es va negar a pagar un preu tan alt. Com a conseqüència, va haver d´estudiar a acadèmies i mai va poder fer cap carrera.

Ara que han passat 40 anys de democràcia, ens trobam que la situació educativa a les Illes es troba en un estat d´emergència que no mereixen els que ens van precedir amb la seva lluita. Una situació que només un Pacte Educatiu amb tots els partits podrà solucionar.

Advertisements

Posted on 12 Juliol, 2015, in Sin categoría. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: