Comunicat inici de curs 16/17

Des de la plataforma Illes per un Pacte volem aprofitar l’inici del curs escolar 16-17 per expressar les nostres esperances i preocupacions després d’haver viscut un primer any escolar amb l’actual govern.

El curs que ara comença ha de ser clau pel document de Pacte Educatiu elaborat per la nostra plataforma, una vegada s’ha constituït la comissió encarregada de debatre el nostre document dins del Consell Escolar de les Illes Balears. Esperam que el pas per aquest CEIB enriqueixi el document, fruit d’un debat ampli i un consens amb les entitats que no estan dins la nostra plataforma. Un CEIB que, cada vegada més, ha de ser el vertader òrgan de decisió de les polítiques educatives a les nostres illes. El document haurà de sortir necessàriament del CEIB cap al 2n trimestre del present curs, i així poder traslladar-se al Parlament i així, el que ha estat un pacte social per l’educació, esdevingui un pacte polític el més ample possible (recordam que els partits fins ara adherits amb representació parlamentària són PSIB, MES x Mallorca, MES x Menorca, El PI, Podem Eivissa i Gent x Formentera).

Sens dubte, influirà fortament que el Govern siga capaç d’assumir de veritat el canvi de paradigma que a nivell educatiu s’ha produït a les Balears a rel de la darrera legislatura, on la comunitat educativa ha començat un procés d’empoderament i necessita ser protagonista de totes les decisions que es prenguin. Com a exemple, podem trobar el Pla Quadriennal (2016-2020) de Formació Permanent del Professorat, que es va realitzar amb la col·laboració dels diferents professionals que estan als centres educatius, i que gràcies a això, s’ha redactat un pla complet, integral, consensuat i amb un vertader diàleg entre els implicats i l’administració.

Per desgràcia, aquest exemple ha estat únic i lluny han quedat les intencions de diàleg del Govern, escenificada l’estiu passat al Consolat del Mar, en altres punts de gran importància per l’educació de les nostres illes.

Hem vist com s’ha fet un Acord Marc sense la signatura de l’Assemblea de Docents i amb l’escassa participació de la Confederació d’Associacions de Pares i Mares (COAPA), dues entitats que pel nombre de persones que representen han de tenir pes en la presa de decisions.

Vàrem assabentar-nos per la premsa, amb sorpresa i disgust, com s’anunciava un Decret de Llengües realitzat de forma unilateral pel Govern. L’estil de l’anterior legislatura es repetia per part d’aquesta Conselleria, just amb el mateix tema que va provocar tanta polèmica l’anterior legislatura: les llengües. Sembla increïble que aquest decret no es dugués a terme amb el diàleg que tant se’ns insistia que tindria aquesta administració. Les esmenes a la totalitat que va presentar la COAPA no van ser tingudes amb compte i la Taula que posteriorment es va crear sobre el tema no hem estat convidats a participar-hi.

Una altra decisió de gran importància que s’ha pres de forma unilateral han estat les Quotes de Professorat de Suport Educatiu. El Servei d’Atenció a la Diversitat (SAD) de la Conselleria, va redactar sense consultar amb Claustres, Direccions, EOEPs (Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica) ni famílies, unes quotes que marquen els suports que tindrà l’alumnat NEE aquest curs. Unes quotes on, absurdament, el que servirà per comptar el nombre de professionals en cada centre serà el nombre d’Adaptacions Curriculars que s’hagin aplicat el curs anterior. Aquest fet, lluny d’afavorir un vertadera escola inclusiva (uns dels objectius fonamentals d’Illes per un Pacte i promesa del Govern actual), el que fomenta és igualar unes condicions als centres independentment de les necessitats de l’alumnat. Mai entendrem com es vol afavorir una escola inclusiva sense tenir en compte les necessitats educatives de cadascuns dels alumnes NEE i fugir, sense cap gènere de dubtes, de les homogeneïtzacions de criteris per centre que l’única cosa que fan es afavorir la segregació dels més necessitats. A això li hem de sumar la gran preocupació que estam percebent aquests darrers dies als centres educatius per una possible reducció del personal d’Atenció Tècnica Educativa (ATEs), que només que faria que agreujar el problema.

Per acabar, ens agradaria remarcar la necessitat de no tornar a repetir la gran catàstrofe que suposen els penosos pressuposts destinats a educació el passat curs. Vivim a unes illes on s´han gastat milions i milions d´euros en obres monumentals, mentre s´escatima fins el darrer cèntim per a educació, governi qui governi. Som la Comunitat Autònoma que menys gasta en educació (2’96% en relació al PIB). Només tenim darrera la Comunitat de Madrid. Estam molt per davall de la mitjana estatal (4,3%) i de la europea (5’3%). I això que estam en una de les comunitats més riques de l’estat espanyol. L’escàs finançament autonòmic no ha de ser excusa perquè els pressuposts per l’any 2017 augmentin radicalment. Aquesta és una qüestió pels polítics elegits pels ciutadans i ciutadanes: la reivindicació conjunta, contundent i inajornable d’un millor finançament per les Balears. Des d´Illes per un Pacte consideram que l’augment al 3’5% del PIB pel 2017 seria suficient per percebre la progressió pressupostària de què parlaven els programes electorals.

Esperam, per tot el que hem esmentat, un curs clau pel futur educatiu de les nostres filles i fills.

Illes per un Pacte.