This gallery contains 6 photos.
Category Archives: Sin categoría
COMUNICAT PREMSA 17-5-19
La Plataforma Illes per un Pacte Educatiu està constituida per diverses entitats i organitzacions com son el Cercle per l’educació composat per ADESMA (Directors Secundària), ADIPMA ( Directors primària), ADIDE( inspectors), ESCOLA CATÒLICA IB, FAPA MALLORCA, PATRONAL CONCERTADA CECE y SINDICATS USO, AMPEM i FSIE. També ICAIB (Col.legi advocats), Col·legi d’Economistes, Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats, CAEB, PIMEM, Cercle d’Economia de Mallorca i Menorca, EAPN, UCTAIB ( Cooperatives d’ensenyament), UIB, CONFAECIB, IREFREA, Plataforma escola inclusiva). Inclou també a COAPA Balears, Moviment Menorca edu21, APDE, Pitïuses per l’acord educatiu (FAPA Eivissa, FAPA Formentera, UIB,Inspectors, Alumnes, Directors) …
El 5 de maig del 2015 la trentena d’entitats que formen Illes per un Pacte presentaven en una primera roda de premsa el document de Pacte Educatiu. Des d’aleshores ha plogut molt. En aquella primera roda de premsa vam afirmar que sentíem l’obligació moral de ser optimistes i que ens comprometíem a fer tot allò que estigués en les nostres mans per aconseguir el nostre objectiu. Ho vam fer. Moltes hores de feina, debat, discussions i reunions ens van portar a la següent fita i el 2016 el document es lliurava al govern. A partir d’aquell moment, l’esforç es va traslladar al Consell Escolar de les Illes Balears i moltes hores de feina i reunions després, a l’abril del 2017, vam poder celebrar que el treball realitzat al màxim òrgan consultiu en matèria d’educació de les Illes Balears havia conclòs amb l’aprovació per aclaparadora majoria del document de consens (33 vots a favor, 9 en contra i 1 abstenció).
El mes de setembre, el Parlament de les Illes Balears acordà la creació, en el si de la Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament de les Illes Balears, d’una ponència per a l’estudi del document. També va anunciar que aquest treball seria paral·lel a l’elaboració del projecte de Llei Educativa anunciat pel Govern per a l’any 2018.
Malgrat que el procediment de creació d’aquesta comissió no ens semblava la més oportuna ni adequada, IxP va convocar una altra roda de premsa el novembre per demanar als diputats i diputades que la conformaven que treballessin mostrant la voluntat ferma, la generositat de propostes, l’amplitud de mires i la responsabilitat social que l’objectiu mereixia.
Un any i moltes compareixences després, el novembre del 2018, es varen fer públiques les conclusions de la Comissió del Parlament sobre el Pacte Educatiu i vam convocar altre cop a la premsa per presentar les nostres conclusions. L’optimisme inicial s’havia anat esvaint.
Avui, amb aquest comunicat volem fer un reconeixement públic d’un fet evident: IxP no ha aconseguit els objectius que s’havia marcat. Malgrat tota la feina i totes les voluntats que hi han participat, hem arribat al final de la legislatura sense un mínim acord polític sobre allò que proposàvem pel sistema educatiu i sense la possibilitat de tenir una Llei Educativa pròpia de les Balears basada en el nostre document i en el document posterior aprovat pel CEIB. Ho diem amb tristesa, però mai amb penediment perquè ho tornaríem a fer, perquè el que no ha canviat gens és que continuem estant convençuts que el Pacte Educatiu és més necessari que mai.
La constatació dels greus problemes que detectem en el camp de l’educació: fracàs i abandonament escolar, inestabilitat derivada dels constants canvis legislatius, manca de recursos suficients, etc, fan absolutament necessari establir unes bases per iniciar una profunda renovació del sistema educatiu. Una renovació que posi l’alumne en el centre del sistema educatiu seguint unes línies estratègiques dirigides a aconseguir l’èxit educatiu de l’alumnat, que promoguin l’equitat, la inclusió, la cohesió social, els respecte a la pluralitat i la diversitat, els drets humans, que impulsi un model d’educació que combini la cultura científica i les humanitats, la modernització del sistema per donar resposta a les necessitats de la societat del segle XXI, la participació democràtica, l’avaluació integral del sistema per a la millora dels resultats educatius i la innovació basada en evidències, que se completi amb un aprenentatge al llarg de la vida i que doti a l’alumnat de una visió crítica i transformadora de la realitat. Per això és imprescindible obrir un marc d’estabilitat, encunyar uns principis i compromisos que garanteixin aquesta estabilitat i possibilitin l’adaptació del nostre sistema a les exigències dels nous temps.
Hem de seguir treballant per aconseguir una veritable transformació, un canvi real en l’educació dels nostres al·lots i al·lotes.
No defallim, per açò volem aprofitar que estem en campanya per fer arribar a tots els partits polítics el nostre document. És l’únic que la plataforma vol aportar a aquest període electoral.
Els nous paradigmes educatius marquen ben a les clares que la feina conjunta entre administració i comunitat educativa, entre política i professionals implicats en l’educació, és indispensable per aconseguir un sistema educatiu propi d’aquest temps, i que compleixi dos objectius que eren part dels nostres criteris generals des de l’inici:
– “Dotar el sistema educatiu d’una major estabilitat, amb la finalitat que els principis que sustenten científicament les decisions que s’adopten en matèria de desplegament normatiu no es vegin afectats de manera recurrent pels canvis legítims de govern o dels titulars dels òrgans de la administració que produeixen els processos democràtics electorals. Aquesta estabilitat s’ha de generar a partir del consens, fonamentat tant en la transparència de les dades de la situació, com del coneixement i aportacions dels experts, de la participació ciutadana i de la comunitat educativa”.
Per aquesta raó i davant del fracàs polític d’aquesta legislatura (pel que fa al tema que en aquest text es tracta), per no haver completat una feina que tenia ja un llarg recorregut de desplegament i el recolzament d’una majoria social i educativa majoritària, tornem a insistir que no hi haurà avenços significatius sense un pacte, i per això demanem a tots els partits polítics que treguin representació a les properes eleccions que seguin a negociar per assolir aquest objectiu. Nosaltres estarem a la seua disposició en tot el que ens hagin de menester.
Per què Alemanya ha millorat en educació?
Quin ha estat el secret? Com ho ha fet Alemanya per millorar el seu sistema educatiu sense perdre-hi en equitat com és el cas dels Estats Units?. Algunes de les hipòtesis que maneja Paul E. Peterson són:
Perquè la Reforma Educativa a Alemanya (a diferència dels EUA) ha estat dissenyada des d´un ampli CONSENS entre l´Estat, els líders polítics, els docents, els sindicats i la societat civil.
Per què els docents cobren més i en canvi el cost total de la Reforma és baix. Perquè les escoles germanes estan dirigides pels estats federals i no per equips locals com als EUA.
Illes Per un Pacte es reuneix amb Mes per Menorca i amb el Partit Popular
Nota de Premsa
La Plataforma Illes per un Pacte es reuneix amb Més per Menorca i amb el Grup Parlamentari PP Balears
Una vegada el document aprovat pel CEIB ja és dins el Parlament de les Illes Balears, la nostra Plataforma ha considerat oportú trobar-se amb tots els grups parlamentaris per establir un canal de comunicació fluït d’ara endavant, i per posar-nos a la seva disposició per aprofundir o aclarir dubtes sobre el Pacte de l’Educació de les Illes Balears.
Aprofitàrem el Plenari a Menorca del passat 8 juliol per trobar-nos amb Josep Castells de Més per Menorca. Vam escoltar la visió de Més per Menorca sobre el procés que ha proposat el Govern al Parlament per debatre el document del Pacte aprovat pel CEIB. Vam estar d´acord que l´objectiu final és aconseguir una Llei Educativa pròpia derivada del Pacte. Una Llei Educativa que ha de ser consensuada amb els partits polítics i la comunitat educativa.
Ahir dimarts 18 ens reunirem amb els representants del grup parlamentari del Partit Popular, Núria Riera i Sandra Fernández per part de Mallorca, Juan Manuel Lafuente per Menorca i Sara Ramon per Eivissa.
Aquesta era una trobada molt esperada per part nostra. Hem pogut explicar de primera mà el nostre recorregut al llarg dels anys a la recerca d’un acord educatiu, de com s’ha elaborat el document i de quines plataformes i entitats conformen el col·lectiu Illes per un Pacte. Hem exposat que esperam que el tràmit en una comissió específica del Parlament del document aprovat pel CEIB sigui el camí del consens en educació a partir de setembre. També hem abordat temes que poden ser més complicats a l’hora d’arribar a acords. Ha quedat palès que val molt la pena l’esforç, ja que tots hem de ser conscients que treballam per aconseguir el sistema educatiu que els nostres fills i filles es mereixen. I aquí tots hi hem de posar seny i cor.
Premis Ramon Llull
Guardó Ramon Llull 2017 a la plataforma Illes per un Pacte
Ahir 17 de febrer vam conèixer que la Plataforma Illes per un Pacte està entre els guardonats als premis Ramon Llull 2017. Guardó que, en aquest cas, té per objectiu distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones que han destacat dins el territori de les Balears pels serveis prestats en l’àmbit de l’ensenyament.
Rebem aquest guardó amb agraïment i alegria perquè recompensa una llarga trajectòria de feina voluntària, de cooperació, d’hores i hores de diàleg per aconseguir el consens amb l’únic objectiu de posar les bases per la millora del nostre sistema educatiu. Feina que hem fet sempre pensant en el futur dels nostres fiets i fietes, interès principal que ens ha permès centrar-nos en els punts en comú i no en línies vermelles.
Esperem que aquest guardó sigui l’avançament del premi que serà aconseguir entre tots que el pacte educatiu sigui una realitat.
Moltes gràcies.
Plataforma Illes per un Pacte.
Seguim fent camí.
El passat dimecres 21 de setembre es va celebrar la primera reunió de la Comissió específica del CEIB per a tractar el tema del Pacte per l’educació.
L’objectiu d’aquesta comissió es tractar les aportacions que s’han fet al document base elaborat per Illes per un Pacte. La data límit per presentar esmenes era el dia 5 de setembre.
El dimecres es van començar a tractar les esmenes presentades per CCOO i per l’STEI. Com va dir el president del CEIB, el que es cerca en aquestes reunions és el consens per enriquir i millorar el document.
Comunicat inici de curs 16/17
Des de la plataforma Illes per un Pacte volem aprofitar l’inici del curs escolar 16-17 per expressar les nostres esperances i preocupacions després d’haver viscut un primer any escolar amb l’actual govern.
El curs que ara comença ha de ser clau pel document de Pacte Educatiu elaborat per la nostra plataforma, una vegada s’ha constituït la comissió encarregada de debatre el nostre document dins del Consell Escolar de les Illes Balears. Esperam que el pas per aquest CEIB enriqueixi el document, fruit d’un debat ampli i un consens amb les entitats que no estan dins la nostra plataforma. Un CEIB que, cada vegada més, ha de ser el vertader òrgan de decisió de les polítiques educatives a les nostres illes. El document haurà de sortir necessàriament del CEIB cap al 2n trimestre del present curs, i així poder traslladar-se al Parlament i així, el que ha estat un pacte social per l’educació, esdevingui un pacte polític el més ample possible (recordam que els partits fins ara adherits amb representació parlamentària són PSIB, MES x Mallorca, MES x Menorca, El PI, Podem Eivissa i Gent x Formentera).
Sens dubte, influirà fortament que el Govern siga capaç d’assumir de veritat el canvi de paradigma que a nivell educatiu s’ha produït a les Balears a rel de la darrera legislatura, on la comunitat educativa ha començat un procés d’empoderament i necessita ser protagonista de totes les decisions que es prenguin. Com a exemple, podem trobar el Pla Quadriennal (2016-2020) de Formació Permanent del Professorat, que es va realitzar amb la col·laboració dels diferents professionals que estan als centres educatius, i que gràcies a això, s’ha redactat un pla complet, integral, consensuat i amb un vertader diàleg entre els implicats i l’administració.
Per desgràcia, aquest exemple ha estat únic i lluny han quedat les intencions de diàleg del Govern, escenificada l’estiu passat al Consolat del Mar, en altres punts de gran importància per l’educació de les nostres illes.
Hem vist com s’ha fet un Acord Marc sense la signatura de l’Assemblea de Docents i amb l’escassa participació de la Confederació d’Associacions de Pares i Mares (COAPA), dues entitats que pel nombre de persones que representen han de tenir pes en la presa de decisions.
Vàrem assabentar-nos per la premsa, amb sorpresa i disgust, com s’anunciava un Decret de Llengües realitzat de forma unilateral pel Govern. L’estil de l’anterior legislatura es repetia per part d’aquesta Conselleria, just amb el mateix tema que va provocar tanta polèmica l’anterior legislatura: les llengües. Sembla increïble que aquest decret no es dugués a terme amb el diàleg que tant se’ns insistia que tindria aquesta administració. Les esmenes a la totalitat que va presentar la COAPA no van ser tingudes amb compte i la Taula que posteriorment es va crear sobre el tema no hem estat convidats a participar-hi.
Una altra decisió de gran importància que s’ha pres de forma unilateral han estat les Quotes de Professorat de Suport Educatiu. El Servei d’Atenció a la Diversitat (SAD) de la Conselleria, va redactar sense consultar amb Claustres, Direccions, EOEPs (Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica) ni famílies, unes quotes que marquen els suports que tindrà l’alumnat NEE aquest curs. Unes quotes on, absurdament, el que servirà per comptar el nombre de professionals en cada centre serà el nombre d’Adaptacions Curriculars que s’hagin aplicat el curs anterior. Aquest fet, lluny d’afavorir un vertadera escola inclusiva (uns dels objectius fonamentals d’Illes per un Pacte i promesa del Govern actual), el que fomenta és igualar unes condicions als centres independentment de les necessitats de l’alumnat. Mai entendrem com es vol afavorir una escola inclusiva sense tenir en compte les necessitats educatives de cadascuns dels alumnes NEE i fugir, sense cap gènere de dubtes, de les homogeneïtzacions de criteris per centre que l’única cosa que fan es afavorir la segregació dels més necessitats. A això li hem de sumar la gran preocupació que estam percebent aquests darrers dies als centres educatius per una possible reducció del personal d’Atenció Tècnica Educativa (ATEs), que només que faria que agreujar el problema.
Per acabar, ens agradaria remarcar la necessitat de no tornar a repetir la gran catàstrofe que suposen els penosos pressuposts destinats a educació el passat curs. Vivim a unes illes on s´han gastat milions i milions d´euros en obres monumentals, mentre s´escatima fins el darrer cèntim per a educació, governi qui governi. Som la Comunitat Autònoma que menys gasta en educació (2’96% en relació al PIB). Només tenim darrera la Comunitat de Madrid. Estam molt per davall de la mitjana estatal (4,3%) i de la europea (5’3%). I això que estam en una de les comunitats més riques de l’estat espanyol. L’escàs finançament autonòmic no ha de ser excusa perquè els pressuposts per l’any 2017 augmentin radicalment. Aquesta és una qüestió pels polítics elegits pels ciutadans i ciutadanes: la reivindicació conjunta, contundent i inajornable d’un millor finançament per les Balears. Des d´Illes per un Pacte consideram que l’augment al 3’5% del PIB pel 2017 seria suficient per percebre la progressió pressupostària de què parlaven els programes electorals.
Esperam, per tot el que hem esmentat, un curs clau pel futur educatiu de les nostres filles i fills.
Illes per un Pacte.
illesperunpacte.wordpress.com 