Seguim fent camí.
El passat dimecres 21 de setembre es va celebrar la primera reunió de la Comissió específica del CEIB per a tractar el tema del Pacte per l’educació.
L’objectiu d’aquesta comissió es tractar les aportacions que s’han fet al document base elaborat per Illes per un Pacte. La data límit per presentar esmenes era el dia 5 de setembre.
El dimecres es van començar a tractar les esmenes presentades per CCOO i per l’STEI. Com va dir el president del CEIB, el que es cerca en aquestes reunions és el consens per enriquir i millorar el document.
Comunicat inici de curs 16/17
Des de la plataforma Illes per un Pacte volem aprofitar l’inici del curs escolar 16-17 per expressar les nostres esperances i preocupacions després d’haver viscut un primer any escolar amb l’actual govern.
El curs que ara comença ha de ser clau pel document de Pacte Educatiu elaborat per la nostra plataforma, una vegada s’ha constituït la comissió encarregada de debatre el nostre document dins del Consell Escolar de les Illes Balears. Esperam que el pas per aquest CEIB enriqueixi el document, fruit d’un debat ampli i un consens amb les entitats que no estan dins la nostra plataforma. Un CEIB que, cada vegada més, ha de ser el vertader òrgan de decisió de les polítiques educatives a les nostres illes. El document haurà de sortir necessàriament del CEIB cap al 2n trimestre del present curs, i així poder traslladar-se al Parlament i així, el que ha estat un pacte social per l’educació, esdevingui un pacte polític el més ample possible (recordam que els partits fins ara adherits amb representació parlamentària són PSIB, MES x Mallorca, MES x Menorca, El PI, Podem Eivissa i Gent x Formentera).
Sens dubte, influirà fortament que el Govern siga capaç d’assumir de veritat el canvi de paradigma que a nivell educatiu s’ha produït a les Balears a rel de la darrera legislatura, on la comunitat educativa ha començat un procés d’empoderament i necessita ser protagonista de totes les decisions que es prenguin. Com a exemple, podem trobar el Pla Quadriennal (2016-2020) de Formació Permanent del Professorat, que es va realitzar amb la col·laboració dels diferents professionals que estan als centres educatius, i que gràcies a això, s’ha redactat un pla complet, integral, consensuat i amb un vertader diàleg entre els implicats i l’administració.
Per desgràcia, aquest exemple ha estat únic i lluny han quedat les intencions de diàleg del Govern, escenificada l’estiu passat al Consolat del Mar, en altres punts de gran importància per l’educació de les nostres illes.
Hem vist com s’ha fet un Acord Marc sense la signatura de l’Assemblea de Docents i amb l’escassa participació de la Confederació d’Associacions de Pares i Mares (COAPA), dues entitats que pel nombre de persones que representen han de tenir pes en la presa de decisions.
Vàrem assabentar-nos per la premsa, amb sorpresa i disgust, com s’anunciava un Decret de Llengües realitzat de forma unilateral pel Govern. L’estil de l’anterior legislatura es repetia per part d’aquesta Conselleria, just amb el mateix tema que va provocar tanta polèmica l’anterior legislatura: les llengües. Sembla increïble que aquest decret no es dugués a terme amb el diàleg que tant se’ns insistia que tindria aquesta administració. Les esmenes a la totalitat que va presentar la COAPA no van ser tingudes amb compte i la Taula que posteriorment es va crear sobre el tema no hem estat convidats a participar-hi.
Una altra decisió de gran importància que s’ha pres de forma unilateral han estat les Quotes de Professorat de Suport Educatiu. El Servei d’Atenció a la Diversitat (SAD) de la Conselleria, va redactar sense consultar amb Claustres, Direccions, EOEPs (Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica) ni famílies, unes quotes que marquen els suports que tindrà l’alumnat NEE aquest curs. Unes quotes on, absurdament, el que servirà per comptar el nombre de professionals en cada centre serà el nombre d’Adaptacions Curriculars que s’hagin aplicat el curs anterior. Aquest fet, lluny d’afavorir un vertadera escola inclusiva (uns dels objectius fonamentals d’Illes per un Pacte i promesa del Govern actual), el que fomenta és igualar unes condicions als centres independentment de les necessitats de l’alumnat. Mai entendrem com es vol afavorir una escola inclusiva sense tenir en compte les necessitats educatives de cadascuns dels alumnes NEE i fugir, sense cap gènere de dubtes, de les homogeneïtzacions de criteris per centre que l’única cosa que fan es afavorir la segregació dels més necessitats. A això li hem de sumar la gran preocupació que estam percebent aquests darrers dies als centres educatius per una possible reducció del personal d’Atenció Tècnica Educativa (ATEs), que només que faria que agreujar el problema.
Per acabar, ens agradaria remarcar la necessitat de no tornar a repetir la gran catàstrofe que suposen els penosos pressuposts destinats a educació el passat curs. Vivim a unes illes on s´han gastat milions i milions d´euros en obres monumentals, mentre s´escatima fins el darrer cèntim per a educació, governi qui governi. Som la Comunitat Autònoma que menys gasta en educació (2’96% en relació al PIB). Només tenim darrera la Comunitat de Madrid. Estam molt per davall de la mitjana estatal (4,3%) i de la europea (5’3%). I això que estam en una de les comunitats més riques de l’estat espanyol. L’escàs finançament autonòmic no ha de ser excusa perquè els pressuposts per l’any 2017 augmentin radicalment. Aquesta és una qüestió pels polítics elegits pels ciutadans i ciutadanes: la reivindicació conjunta, contundent i inajornable d’un millor finançament per les Balears. Des d´Illes per un Pacte consideram que l’augment al 3’5% del PIB pel 2017 seria suficient per percebre la progressió pressupostària de què parlaven els programes electorals.
Esperam, per tot el que hem esmentat, un curs clau pel futur educatiu de les nostres filles i fills.
Illes per un Pacte.
Imaginar el futur
| Quina valoració feim del procés seguit amb el Pacte?
On volem ser d´aquí 5 anys? Com hauria de ser el futur del Pacte Educatiu?
|
|
Un dels objectius de la darrera trobada d´Illes per un Pacte a Eivissa (7 de maig) va ser avaluar el procés seguit i al mateix temps imaginar el futur. Ho vam fer a través d´un Design Thinking combinat amb un World Cafè. Aquí hi podeu trobar el resum a través de les fotos.
Els acords presos (que en aquests moments s’estan tractant a les Assemblees de cada moviment) van ser: 1. Continuar el diàleg amb els partits que encara no han signat el Pacte (PP, Ciutadans i Podem) 2. Fer un seguiment de les polítiques educatives que tenen relació amb el Pacte Educatiu i manifestar la nostra opinió tenint sempre el Pacte com a referència. 3. Donar suport al procés de desplegament del Pacte dins el Consell Escolar de les Illes Balears construint consensos amb el màxim de forces possibles. |
Acte d´entrega del document del Pacte
Compartim amb tos voltros el discurs dels representants d´Illes per Un Pacte durant l´Acte d´entrega del document al govern de les Illes Balears. Gràcies a tantes persones que hi heu participat de manera presencial o virtual.
Fotos no oficials (MAKING-OFF)
Per llegir els escrits més tuitejats mirau el NEOFORMIX via @laurio52
Marta Sintes, en representació de MenorcaEdu21
Marta Sintes Mercadal
Ara fa ja més d’un any que es va començar l´elaboració del primer esborrany del document del Pacte Educatiu de les Illes Balears que ha estat fruit de la participació i el diàleg d´una trentena d´entitats educatives,
El moviment va sorgir de manera paral·lela a les quatre illes:
A Menorca, a l’agost 2012 es va constituir el moviment MenorcaEdu21, com una comissió de feina dins el Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca, amb l’objectiu d’assolir un Pacte per l’Educació, que pogués dotar de fonaments estables una futura llei d’Educació. Volíem aconseguir un pacte per no continuar amb un dels índex de fracàs escolar més elevat de l´Estat, un pacte perquè cap aprenent quedés enrera, ni cap docent hagués de seguir lluitant a contracorrent per innovar. Un pacte perquè l´educació és la Clau del futur d´un país. Des d’aquell inici no hem deixat de treballar per aconseguir el nostre objectiu. Per nosaltres han estat molt importants, la participació de la societat civil: estudiants, famílies, docents, tercer sector i sector productiu; l’elaboració d’un bon diagnòstic i una sòlida investigació; i tenir com a referència altres experiències de millora que s’han fet arreu del món.
A Mallorca la iniciativa va partir de la necessitat de reaccionar a una situació molt complexa i de conflicte, com a la resta d’Illes, però es va fer des d’una realitat molt plural i amb diferents ritmes de treball. Entitats molt diferents en quant a composició i pensament varen començar a treballar des de les seves bases en el plantejament de distintes propostes. Alguns teníem l’experiència de documents de pacte anteriors, altres l’energia d’un moviment acabat de néixer i les entitats representants de les famílies actuaren des de la convicció de ser els primers responsables de l’educació dels infants. Finalment, es va produir un punt d’inflexió en el procés del Pacte Social, i el Cercle per l’Educació, l’Assemblea de Docents i les entitats representants del col·lectiu de famílies, tots i totes, vérem molt clara la necessitat de sumar esforços en pro d’un document comú, superant diferències i apropant postures, sense que això significàs haver de renunciar a la pròpia identitat.
A Pitiüses, aquesta il·lusió va començar fruit d’uns fets que mai haurem d’oblidar. Aquests fets que ens semblaven negatius esdevingueren una oportunitat d’or just amb un canvi d’actitud. La manca de diàleg la transformàrem en debats des de la base. Un conflicte etern el mudarem en ganes d’arribar a acords. La impossibilitat de construir ponts la convertírem en un grup de gent remant en la mateixa direcció. L’alumnat, els docents, les direccions, les famílies, la inspecció i la universitat, cansada d’exigir un pacte per l’educació que mai arribava, exercí la seua responsabilitat i maduresa democràtica, i va decidir fer el que els polítics no havien volgut fer. Vàrem començar aquest projecte amb la convicció de què no hi havia cap altre camí, i que per molt difícil que fos, ho havíem d’aconseguir. El fracàs no va ser mai una opció.
Ses Salines, Fornells. Agost 2014
Però, sens dubte, el precedent directe del naixement d’Illes per un Pacte és la trobada que va tenir lloc a Fornells, Menorca, el 27 d’agost de 2014. Aprofitant la seva assistència a la presentació feta per MenorcaEdu21, es reuniren representants de plataformes que aglutinen institucions i moviments educatius de totes les Illes, i que manifestaren la seva coincidència en els objectius d’un pacte per a l’educació, per fer possible l’estabilitat d’un model educatiu més enllà de la conjuntura política que garanteixi la qualitat i l’equitat de l’educació.
Plegats van expressar la voluntat d’iniciar un procés conjunt per elaborar unes bases compartides d’un pacte per a l’educació a les Illes Balears i vam convidar tota la comunitat educativa i tota la societat a sumar-se a aquesta iniciativa tan important per al futur.
Passat l’estiu, el 10 d’octubre de 2014 es reuneix el primer plenari del col·lectiu i podem dir que neix Illes per un Pacte. A partir de novembre, al llarg del desembre i durant les vacances de Nadal, els equips de voluntaris de les tres illes van fer feina dins els documents, dialogant online i de forma presencial per a arribar al plenari del 10 de gener de 2015 amb un document ben fonamentat. Es tractava del primer esborrany que va ser sotmès a les aportacions i esmenes dels col·lectius redactors fins arribar al document de consens que lliurem avui al govern perquè el traslladi al CEIB i al tràmit parlamentari.
Antoni Salvà, en representació de Mallorca
El nostre sistema de funcionament com a grup de treball ha seguit un model organitzatiu basat en el lideratge distribuït i la feina compartida en línia, on s’ha treballat de manera voluntària durant el temps lliure.
Hem estat sempre un grup de treball en el que noves entitats s’han pogut afegir en el procés de constitució. Tots els documents d´Illes per Un Pacte han estat disponibles a Internet i sotmesos de forma permanent a la millora. Tot aquell que ha volgut ha pogut participar, des de les diferents entitats o a títol individual.
El cor del CEIP Son Serra ha posat música al Pacte Educatiu
Ha estat una feina molt intensa. Escrits a la premsa, videoconferències, muntanyes de tuits, intercanvis de whatsapp, correus, documents compartits i hores i hores de diàleg que no han sortit a la llum. Diàleg amb tots, perquè la seva suma serà la clau per aconseguir un pacte d’acord amb els següents criteris:
Primer, l’estabilitat del sistema educatiu
El pacte educatiu ha de tenir com a objectiu principal l’estabilitat del sistema educatiu, de forma que els seus fonaments científics i normatius no depenguin de la conjuntura política del moment. Aquesta estabilitat es genera a partir del consens, construït a partir de la transparència de les dades de la situació, del coneixement i aportacions dels experts, i de la participació de la ciutadania i de la comunitat educativa. El consens ha de fer possible arribar a un marc general d’acords, més enllà de les diferències de cada col·lectiu.
Segon, l’educació s’ha d’entendre com a servei públic.
Entendre l’educació com a servei públic significa promoure de manera efectiva que tota la ciutadania pugui exercir realment el dret a l’educació i que aquesta, sostinguda amb fons públics, sigui universal i prengui com a fonaments la igualtat i l’equitat.
Tercer, participació democràtica.
El procés que ha de permetre arribar a un pacte educatiu s’ha de basar en la participació efectiva, real i democràtica, de tots els actors implicats. Ningú es pot sentir exclòs, per tal que, en l’aplicació dels acords i en la gestió educativa, les famílies i la societat se sentin plenament implicades, al costat dels professionals docents i de l’Administració.
Quart, l’adequació als canvis socials i tecnològics. L’elaboració del pacte, i la seva aplicació, ha d’adequar-se al context de canvis socials i a les exigències del futur. Per això, s’ha de plantejar de manera oberta, flexible i adaptada a les noves demandes socials i a les necessitats emergents de la societat.
El Pacte no entra en detalls perquè el seu objectiu és crear condicions. Crear les condicions per a avançar vers un funcionament més democràtic i transparent del sistema educatiu, on els centres tenguin els recursos i la vertadera autonomia per a decidir i on s’impulsi la participació de tots els agents (estudiants, famílies, docents, tercer sector) per a dibuixar junts l’educació d’avui i del futur.
Per això, aquest procés no acaba aquí, no és un punt i final, sinó un punt de partida per continuar treballant un cop establertes les bases de l’educació que volem. Un treball en el que a partir d’avui cobrarà un protagonisme especial el Consell Escolar de les Illes Balears a qui el Govern traslladarà el document i on esperam que el document es desenvolupi, creixi, es faci realitat i posi les bases per a una Llei Educativa de les Illes Balears.
Pepita Costa, en representació de les Pitiüses
Pepita Costa, acompanyada de Mar Lluch, en el moment de signar
Tots som ben conscients de que hem viscut anys de gran apatia social vers les polítiques educatives, probablement derivada de la falsa creença de que no era la nostra responsabilitat i de que no teníem capacitat de trasformació social. També perquè molta gent s’ha centrat en projectes personals més que en el compromís cívic. Però els darrers esdeveniments van despertar una consciència social fins a les hores adormida, esdevenint en un major compromís per part de la nostra comunitat educativa . Com a representants d’aquesta comunitat, nosaltres sentim que tenim l’obligació moral de ser optimistes. Ens comprometem amb la nostra acció en la transformació del sistema educatiu i confiam en que tots els partits polítics sabran veure la importància de consensuar les polítiques educatives amb tots els seus interlocutors. Hem de fer tot allò que poguem per augmentar la confiança de la gent en la seva capacitat de canvi, no podem ser pessimistes. Va contra la democràcia fer creure a la gent que no té capacitat per canviar les coses.
Si una cosa ens ha quedat clara al llarg d´aquest procés ha estat que entendre’s i arribar a acords és possible amb una voluntat ferma, generositat, amplitud de mires, responsabilitat i si estam disposats a fer molta feina, precisament perquè l’objectiu ho mereix.
Avui fem una passa important: el lliurament d’aquest document de pacte al Govern perquè es traslladi al Consell Escolar de les Illes Balears. És una graó més en aquesta escala d’il·lusió, fruit de moltes hores de treball, de debats interminables, de sacrifici de totes les parts, amb l’únic propòsit d’aconseguir millorar el nostre sistema educatiu. És una passa d’esperança. Esperança compartida amb totes les persones, entitats i partit polítics que al llarg del procés s´han anat adherint al nostre projecte. I avui, aquí, volem agrair la seva implicació i recolzament a tots ells, destacant 5 partits polítics amb representació parlamentària que s’han adherit a Illes per un Pacte: Partit Socialista de les Illes Balears-PSOE, MES, MES per Menorca, el PI Proposta per a les Illes, Podem Eivissa i Gent per Formentera. De la mateixa forma, fem esment als sindicats que donen suport a aquest procés i al document de consens que avui presentem: Alternativa, ANPE, FeSIE, UGT, UOB i USO. Tots aquests col·lectius no han d’oblidar perquè som aquí avui.
També aprofitarem l’avinentesa per estendre la mà i demanar la adhesió a tots aquells partits i col·lectius sindicals que encara no ho han fet. Un Pacte Social i Polític ha de comptar amb la implicació i participació de tots els representants polítics, amb o sense representació parlamentaria i de les forces sindicals. Perquè tots són necessaris per aconseguir un profund consens que doni estabilitat al nostre sistema educatiu.
Tindrem paciència, perquè som conscients del canvi de paradigma que comporta aquest Pacte i la dificultat i la magnitud de la tasca encomanada. No caurem, per això, en el conformisme ni ens asseurem a esperar que el altres resolguin els problemes, nosaltres volem ser instrument de participació i millora.
I tot això per totes les raons que ja hem esmentat. Però cap tan important com la que ens mou a seguir ascendint la nostra escala. Una educació que valori les diferències, allò que fa a cada persona especial; una educació que faci possible que tots els alumnes trobin al seu lloc en aquesta societat; una educació que ens ensenyi a afrontar el reptes de l’existència. En definitiva, una educació que ens ensenyi a ser feliços. I aquest serà el final de l’escala. El nostre destí.
El futur dels nostres fills i filles, nins i nines, fiets i fietes, boixos i boixes, ha d’estar per damunt d’interessos personals o partidistes. Necessitam aconseguir una veritable transformació dins i fora de les aules i dels centres, un canvi real… La comunitat educativa vol i ha de ser el centre de proposta i definició de les reformes necessàries.
Per això, el nostre missatge és clar, és revolució, nosaltres no aturarem fins aconseguir-ho, no hi ha marxa enrere. Ho diguem alt i clar. Que tothom ho escolti: No ens rendirem. Que aquest escaló que pujam avui no siga decoratiu, sinó que siga el vertader impuls que necessitam per dotar l’educació del lloc que es mereix al nostre país.
La societat civil demana un Pacte Educatiu de tots els partits i entitats
La societat civil demana un Pacte Educatiu de tots els Partits
Dia 5 de març la plataforma de voluntaris IxP formada per la majoria d’entitats de l’àmbit educatiu de les nostres Illes i també per entitats d’altres àmbits de la nostra societat, proposa un document de PACTE fruit de moltes hores de feina i d’un gran esforç de consens.
El document d’IxP, es lliura al GOVERN ACTUAL com a representant del POBLE BALEAR, i no a uns partits polítics en concret. Es lliura al govern perquè és qui té la potestat per traslladar-lo al CEIB on es continuarà treballant i on esperem s’aconsegueixi el consens desitjat.
Des que va néixer fa gairebé dos anys, IxP ha treballat per integrar a totes les entitats que s’han interessat pel PACTE SOCIAL i continuarà treballant amb aquest objectiu. De fet, hem tocat moltes portes i ho continuarem fent per donar a conèixer el document, perquè sabem que aquest ha de ser un pacte de tots o no serà.
El pacte educatiu ha de tenir com a criteri bàsic l’estabilitat del sistema educatiu, de forma que els fonaments científics i normatius no depenguin de la conjuntura política del moment. Per açò esperem de tots els partits, tant dels que s’han adherit al pacte: PSIB, MES, MES per Menorca, El PI, Podem Eivissa, Gent per Formentera, EU Menorca i ER Illes Balears… , com dels que encara no ho han fet, la màxima participació del debat sobre el document per adquirir un consens profund sobre quins han de ser els fonaments, els pilars, en definitiva, l’edifici comú que pugui ser habitat per qualsevol inquilí actual i futur.
Només així, entre tots, podrem donar estabilitat al sistema educatiu de les Illes, condició necessària per aconseguir el nostre veritable objectiu que no és altre que una educació de qualitat, oberta realment a tothom, sense cap tipus de discriminació.
El primer pas d´un canvi
Valoració de les eleccions al Consell Escolar de Menorca
Tal vegada un analista escèptic podria treure importància a la jornada electoral celebrada avui dia 20 de gener per elegir alguns càrrecs del Consell Escolar de Menorca. Podria dir que no era necessari invertir tants esforços, que per a què fer moure la gent, que la normativa diu que…. etc….
En canvi per noltros la jornada ha estat el primer pas d´un canvi que cova des de fa 4 anys, quan ens vam reunir per primera vegada per fer feina voluntària per un Pacte educatiu. Fins ara, els càrrecs principals (presidència i vicepresidència) del màxim òrgan de coordinació educativa de Menorca, eren elegits pel conseller de torn, seguint criteris estrictament polítics.
volem. Un sistema on les decisions educatives no estiguin sotmeses al criteri dels vaivens electorals, sinó a un pacte estable dissenyat pensant en el llarg termini.
Per primera vegada, aquests càrrecs s´han elegit a través d´unes eleccions, en un gest que posa les bases del futur sistema educatiu que
Es per això q volem agrair als 41 voluntaris que heu estat a les taules i a les prop de 600 persones que heu votat no només la vostra feina i la vostra participació, sinó la vostra esperança per un millor futur. La jornada ha mostrat les ganes de Pacte que hi ha a Menorca. La gent del carrer sap què vol, i els seus desitjos coincideixen amb allò que diuen els experts: si un territori vol avançar ha de destinar temps a consensuar on vol ser d´aquí 10 anys.
Als pares, mares, docents i estudiants, que heu deixat anotades o filmades les vostres propostes per un Consell Escolar més participatiu i obert a la comunitat educativa. Gràcies. Cadascuna serà escoltada i tinguda en compte.
Finalment volem agrair a la Conselleria d´Educació i Cultura, i al conseller Miquel Àngel Maria, que vagi acceptar el repte de confiar en un procés obert, on els resultats no els podia preveure ningú. Al mateix temps volem demanar a la resta de partits polítics menorquins, que confiïn en la seva societat i apostin per continuar en la mateixa línia en futures votacions del CEME.
Com deia Nelson Mandela: “Sempre sembla impossible fins que es fa”. Avui, dia 20 de gener, és el primer dia d´un somni, el dels menorquins i menorquines, que posen mans i paraules al seu futur.
Gràcies a tots i totes els que hi heu cregut.
Noves adhesions
El Fons Menorquí de Cooperació s´ha adherit al procés del Pacte educ
atiu.
És una adhesió molt significativa perquè el Fons Menorquí està integrat, com sabeu, per les institucions locals (Ajuntaments i Consell Insular) que són de tots els partits polítics, així com per totes les ONGs locals.
També s´hi ha adherit l‘Ajuntament de Sant Lluís (Menorca). En el cas de l´Ajuntament, volem agrair que els representants del PP vagin tenir l´elegància de no votar en contra i abstenir-se. El motiu és que el PP de Menorca està en un cicle de conversacions amb MenorcaEdu21 per tal d´adherir-se al Pacte, seguint l’exemple del PP d´Eivissa que ja s´ha mostrat favorable. De moment ens han emplaçat a continuar les conversacions després de les eleccions, el gener de 2016. Al mateix temps volem manifestar el nostre agraïment a alguns ajuntaments integrats per partits d´esquerres que voldrien adherir-se però estan esperant a que ho faixi el PP per tal d´evitar posar-los en una situació compromesa mentre dura el procés de convergència.
Debat 10 desembre. Punts d´acord i de desacord dels partits, una primera passa vers un pacte educatiu
Illes per un pacte valora positivament el resultat del debat realitzat ahir amb la participació de tots els partits polítics. Malgrat el nombre de participants a la taula va fer complicat que es tractessin tots els temes i segurament alguns van trobar a faltar més discussió i temps per les preguntes, vam considerar que era important comptar amb una representació de tots els partits.
100 persones hi van assistir de forma presencial més totes les que ho van poder seguir per streaming. Per aquest motiu ja ho considerem un èxit. Posar l’educació damunt la taula, conèixer les postures dels candidats i generar discussió i debat eren els objectius…
Aquí van alguns dels aspectes comentats :
- Pacte Estatal o Pacte a les Illes Balears? Els partits coincideixen tots en que volen pacte, però alguns parlen només de pacte estatal a Madrid (Ciudadanos i UPyD)
- Centres públics i concertats. Línies vermelles que impedeixen signar pacte. Unió Popular proposa la supressió paulatina de l’Escola Concertada, mentre PP no renuncia a finançar centres privats amb segregació de sexes. . Podemos va insistir en el model d’escola pública i laïca com a referent i en la necessitat d’una forta inversió.
- Religió a l´escola. PSIB-PSOE i Unitat Popular manifestaren la seva voluntat de retirar l’assignatura de Religió dels currículums
- TIL Ciudadanos parla del balear. PP reconeix que va ser un fracàs PERÒ demana replantejar el Decret de mínims i defensa trilingüisme.
- Consells Escolars. Xavier Pericay (C’s) va dir que la participació de les famílies als Consells Escolars era una ingerència no desitjada
- Exigir més finançament. MÉS I PI demanen més finançament. PI ha dit que els nins de Navarra o el País Basc reben 4000€ MÉS X anys més que els de les Illes. En canvi UPyD i Ciudadanos demanen que l´Estat tengui més competències. Finançament just és imprescindible però no suficient.
- Participació famílies als Consells Escolars. Ciudadanos no ho veu desitjable.
- Inversió PIB. PP i Ciudadanos creuen que la qualitat no depèn de la inversió, no donen xifres. PIB 4,3% a l’estat. Comprometen: MES 6%, PP?, UP 7%, Cs 5,3%, PODEM 5%, UPyD 6% i PSIB 5%.
Gràcies a tots els que ho heu fet possible!
illesperunpacte.wordpress.com 